Solidaridad Obrera
Conegut amb el diminutiu "Soli", el diari "Solidaridad Obrera" forma part de la història del moviment llibertari d'Espanya i de l'historia de la organització CNT, que va marcar la seva evolució. Com a mitjà de comunicació fou el portaveu del sindicat anarquista espanyol CNT-AIT fins la Guerra Civil. Fundat el 1907 es considera l'òrgan d'expressió de la Confederación Regional del Trabajo de Catalunya i Balears i els seus múltiples directors i membres de la redacció van patir nombroses tortures i van provar, fins i tot, la mel la presó. Tot i això, la influencia del diari fou tan gran que als anys 30, per exemple, per anunciar una vaga general no va ser necessari penjar cap cartell propagandístic, ja que els treballadors eren fidels seguidors del diari.
S'ha de tenir en compte que el concepte periodístic d'aquella època era molt diferent al que es té en aquests moments i amb Solidaridad Obrera es va instaurar la figura del "periodista confederal", és a dir, directors obrers els quals s'acreditava amb un títol periodístic. No s'ha d'oblidar, tampoc, que la CNT i els seus membres van oferir una dedicació exclusiva a la redacció i creació de Soli.
Els diferents corrents dins de la CNT i els diversos enfrontaments entre sindicalistes i anarquistes també es van reflectir en el diari que fou, sens dubte, pantalla d'uns i altres.
És important destacar que investigadors i historiadors han dedicat poca, o gairebé cap, atenció a la historia de Soli. Per això, a continuació farem un repàs detallat dels moments que va viure Solidaridad Obrera abans, durant i després del Cop d'Estat de Primo de Rivera.
Des de la seva fundació, el 19 d'Octubre de 1907, Solidaridad Obrera va reorganitzar el moviment obrer a Espanya basant-se en l'estructura anterior de la Federación de Trabajadores de la Región Espanyola. El 1917 el diari patir una crisi degut al desprestigi al que es va veure sotmès, la seva edició no arribava als 3.500 exemplars. Ens trobem en el moment en el que la línia editorial es trobava enfrontada a les directrius dels sindicats cenetistes que els intentaven boicotejar. Aquell mateix any amb l'entrada de Pestaña com a director, el diari es va depurar i es clarificà la seva línia editorial impulsant una campanya contra el comissari Bravo Portillo. El 1919 la redacció es va traslladar a València degut a que no es podia editar a Barcelona.
El 1923 la redacció torna a Barcelona, però just un any després amb la dictadura de Primo de Rivera va ser prohibit. No fou fins el 31 d'Agost de 1930 es va tornar a editar gràcies a l'ajuda econòmica dels llibertaris de Manresa i amb maquinaria propina. Però la cosa no va ser tan fàcil; durant la república va patir grans canvis; després del enfrontament entre faistes i trentistes va ser perseguida per les autoritats i es va arribar a suspendre l'edició durant 104 dies.
Més tard, durant la Guerra Civil, "Soli" va arribar a editar 220.000 exemplars, fet que el va convertir en el diari de major tirada a Espanya.
