Manifest

PROCLAMA DEL GOLPE DE ESTADO DE PRIMO DE RIVERA ESPAÑOLES:

Ha llegado para nosotros el momento más temido que esperado (porque hubiéramos querido vivir siempre en la legalidad y que ella rigiera sin interrupción la vida española) de recoger las ansias, de atender el clamoroso requerimiento de cuantos, amando la patria, no ven para ella otra solución que libertarla de "los profesionales de la política, de los hombres que por una u otra razón nos ofrecen un cuadro de desdichas e inmoralidades que empezaron en el 98 y amenazan a España con un próximo fin trágico y deshonroso. La tupida red de la política de concupiscencias ha cogido en su malla, secuestrándola, hasta la voluntad real. Con frecuencia parecen pedir que gobiernen los que dicen no dejar gobernar, aludiendo a los que han sido su único, aunque débil freno, y llevaron a las leyes y costumbres de la época ética sana, el tenue tinte de la moral y la equidad que aún tienen; pero en la realidad se avienen fáciles y contentos al turno y al reparto y entre ellos mismos designan la sucesión.

Pues bien, ahora vamos a recabar todas las responsabilidades y a gobernar nosotros u hombres civiles que representen nuestra moral y doctrina. Basta ya de rebeldías mansas, que sin poner remedio a nada, dañan tanto y más a la disciplina que está recia y viril a la que nos lanzamos por España y por el rey.

Este movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad completamente caracterizada, que espere en un rincón, sin perturbar los días buenos que para la patria preparamos. ESPAÑOLES: ¡VIVA ESPAÑA Y VIVA EL REY!

Diari de Barcelona 13 de Septembre 1923

Comentari:

Amb aquest fragment del Manifest amb el qual el General Primo de Rivera mostra la seva decisió de donar un cop d'Estat per prendre el poder a Espanya. La proclamació fou recollida al Diari de Barcelona el mateix 13 de setembre de 1923, degut a que a la matinada d'aquell mateix dia el General de Catalunya va convocar a diferents diaris de la capital per entregar el document amb el desig (i ordre) de que s'inserís en totes les publicacions.

Amb el manifest queda justificat el cop d'Estat de Primo de Rivera com l'última solució per acabar amb els governs als que el general els titllar de “ profesionales de la política que ofrecen un cuadro de desdichas e inmoralidades”. Amb això fa referència a les disputes pel poder entre partits. Utilitza un llenguatge regeneracionista. Sens dubte fa referència a la masuclinitat en acció, un tret de típicament militar i coherent amb la visió fascista del esperit humà, molt present a l'època. La frase final es un crit al patriotisme i de submisió al rei, el cual acepta el ccop d'Estat.

La acció de Primo de Rivera seguia el model clàssic dels pronunciaments militars típics del segle XIX espanyol pero en aquest cas hi ha una diferencia: en lloc d'entregar el poder al partit polític corresponent es la intervenció corporativa del exercit qui decideix prendre el poder. Tot i així, va haver-hi poca resistencia a aquesta acció militar.

El nou règim perseguí ràpidament a les poques protestes anarquistes i comunistes i amb ells a tots el diaris i sindicats que podien entorpir el funcionament del nou model polític que, si més no, es delcarava temporal, és a dir, es tractava d'una especia de “intervenció quirúrgica” per curar un país malalt de derrotes i pèrdues.

Per els historiadors més tradicionals la Dictadura de Primo de Rivera fou la solució de una Restauració ja esgotada i incapaz d'incorporar els nous moviments socials i polítics; per altres, més actuals, fou la resposta de la dreta més radical i antiparlamentària als canvis generats per els forts porcessos de modernització (económica, social, cultural i política) que s'estaven produint a l'Europa meridional i oriental en aquell moment (Polonia, Bulgaria, Portugal, Grecia, Rumania...). Fins i tot hi ha autors que opinen que el cop d'Estat fou una resposta al intent democratitzador.  Es important, doncs, situar-ho al context històric europeu del moment; un perióde d'entreguerres, on el recurs de les dictadures davant dels canvis de l'època fou recurrent: Alfonso XIII va presentar a Primo de Rivera com el seu “Mussolini espanyol” i es va enfonsar amb ell als inicis dels anys 30, un cop proclamada la Segona República Espanyola.

Amb aquest document, Primo de Rivera intenta justificar el seu cop de gràcia al esgotat sistema de Restauració.