La hipòtesi que Tresserras i Espinet plantegen és:

“La gènesi de la societat de masses a Catalunya té lloc durant el tombant de segle, i va desenvolupar-se al llarg del primer terç del S.XX (1888-1939)."

Durant la nostra investigació del Cop del 1923 de Miguel Primo de Rivera hem pogut constatar la cita dels autors.

Amb la Revolució Industrial es van posar les bases perquè es pogués crear una societat de masses ja que la mateixa revolució va causar l'aglomeració de persones als nuclis urbans, recordem que va haver-hi un èxode de gent que va emigrar del camp a la ciutat per tal de treballar a les noves fàbriques creades a partir d'aquesta revolució, cobrint, d'aquesta manera, la demanda de mà d'obra de les empreses. S'ha d'esmentar, també, que la situació d'Espanya i Catalunya (integrada dins d'Europa més que el propi Estat Espanyol) fou molt diferent. Mentre que Catalunya va experimentar la revolució i l'evolució, Espanya es va anar enrederint i convertint-se en un espai molt més rural.

Amb la Segona Revolució industrial es va crear pròpiament la gènesi d'una societat de masses, degut al enorme desenvolupament de la tecnologia tant pel que fa a les empreses com als mitjans de comunicació. Va ser durant aquest període que van evolucionar els mitjans i en van aparèixer de nous: premsa, ràdio, cinema i posteriorment la televisió. Amb ells neix, a més, la societat de consum. Aquest es un fet digne de desenvolupar degut a la seva complexitat. A saber: la creació de les noves industries va fer possible l'aparició de nous productes que gràcies als mitjans es van donar a conèixer. Parlem del naixement de la publicitat amb la que s'oferien nous productes (procedents de la industria) i que fou un punt d'inflexió de l’època; la societat comença a  patir canvis en la mentalitat i es comença a sentir atreta per els mitjans de comunicació que son els instruments amb els que la població es conscient del moviment continu que hi ha en el continent Europeu, i fins i tot més a prop, a la Catalunya del segle XX.

La SSCM va rebre l’acceleració i l’impuls decisius a partir dels grans anys de la gran guerra europea, en part com a conseqüència del boom econòmic que comportà la no-participació en el conflicte, i de l’establiment i l’acció de la Mancomunitat de Diputacions de Catalunya.

És necessari entendre que la societat de masses és fruit de totes les corrents, moviments i lluites de la societat i que els mitjans foren un punt de referència i de difusió. Si filem més prim, trobem que el propi Primo de Rivera va utilitzar els mitjans de comunicació tant per difondre els seus pensaments com per imposar la seva voluntat i frenar els ideals oposats. Aquest, doncs, també és un exemple del “boom” que va suposar l’accés a nous medis i instruments per la comunicació; mitjans que englobaven a les masses de la societat. Amb el General Primo de Rivera donem constància de la importància dels mitjans degut a que és el primer règim dictatorial que trobem al segle XX i, així mateix, és el primer que fa palesa de la importància del paper que jugaven els mitjans com a medis de poder i difusió. Seguint en aquesta mateixa línea, el dictador utilitzà també aquests instruments per unificar la societat alhora que desmantella els mitjans amb ideologies oposades (anarquistes, sindicalistes i comunistes) i imposa i controla la opinió pública de les masses.

Parlem, doncs, de que es comunica a través dels mitjans de comunicació, que són , sens dubte, els veritables canals pels qual es pot modificar l'opinió i el saber de la societat, ja que en aquest cas (i durant molt de temps) el govern va poder controlar-los i per tant va poder controlar el pensament de les masses. Podem afirmar doncs, que , fixant-nos en el context tan nacional com internacional del primer terç del segle XX, va produir-se el pas de la societat tradicional a la societat de masses amb l’arribada de les noves tecnologies, les noves ideologies i els nous règims polítics i econòmics que es varen imposar.

Pel que fa als mitjans podem confirmar que la premsa va exercir una gran influència dins la vida social, política i cultural tant a Europa com a Catalunya; i hem d'apuntar que el poder dels diaris catalans era universalment reconegut. La presència de la premsa constituïa un fenomen públic als centres cívics, és, a dir, els diaris eren protagonistes i es trobaven al centre de la vida pública i privada de cada persona. A més, eren la referència de la majoria de les converses i discussions de la gent. Aquesta forta presència es va fer notar amb el setmanari Solidaridad Obrera que es va convertir en el primer diari vinculat a la CNT i que fou especialment perseguit (i abocat a la clandestinitat durant bona part de la seva trajectòria com en el període de 1924-1930) i amb unes prioritats que l'allunyaven de la seva condició de diari d'informació.

Solidaridad Obrera va tenir un protagonisme principal durant el període de vagues i agitació social. Va arribar a tenir una poderosa difusió i incidència durant el cicle revolucionari republicà.

Com ja hem remarcat anteriorment, per tots aquests motius creiem i ens posicionem a favor de la tesi d’en Tresserras i l’Espinet, ja que aquests fets indiquen que sí que els canvis es va produir en el tombant de segle. Podem afirmar doncs, que, fixant-nos en el context tan nacional com internacional del primer terç del segle XX, va produir-se el pas de la societat tradicional a la societat de masses amb l’arribada de les noves tecnologies, les noves ideologies i els nous règims polítics i econòmics que es varen imposar.